Exposició
'Timeless Massimo Vignelli
Homenatge a un referent del disseny contemporani
‘Timeless Massimo
Vignelli’ és un
projecte de l’estudi creatiu Husmee que ret tribut a una de les figures més
influents del disseny gràfic contemporani. Vignelli és autor de projectes referents del disseny
en les darreres dècades, tant gràfic com de producte.
L’exposició està
formada per una
selecció de cartells realitzats per 54 estudis, tant d’àmbit nacional com
internacional, i una peça d’una escola de disseny. Entre els participants hi ha
set Premis Nacionals de Disseny - Javier Mariscal, Alberto Corazón, Enric
Sauté, Mario Eskenazi, Oscar Mariné, Pati Núñez i Pepe Cruz Novillo-, a més
d’estudis i dissenyadors de gran nivell, com A3 Studio, Alambre, Armando
Milani, Atipo, Atlas, Base, Bedow, Bibliotheque, Build, BVD, Clase bcn, Dorian,
Empatia, Erretres, Estudio Lanzagorta, Estudio Pep Carrió, Experimental Jetset,
Fabrica, Face, Graphéine, Graphical House, Hat-Trick, Hey Studio, Hubert &
Fischer, Husmee, Jason Little, Joan Pons, Kunsthal, Magpie Studio, Marina Goñi &
Freskue Studio, Mark Studio, Mashcreative, Milton Glase, Moruba, Mucho, Nico
Gibson, Piscatello, Ramírez i Carrillo, Ruiz+Company, Spin, Socio Design, Toko,
Toormix, t-wo, Vasava, Vignelli Associates i Waterhouse Cifuentes Design. La mostra inclou
també obra original de Vignelli, cedida per Beatriz Cifuentes i
Yoshiki Waterhouse –membres de Vignelli Associates- i per empreses per les
quals va desenvolupar diverses peces de mobiliari, com Knoll, Heller iPoltrona Frau, entre d’altres.
Sobre Massimo Vignelli
Massimo Vignelli és un dels dissenyadors més
importants i influents del darrer terç del segle XX i començament del XXI. És autor de
projectes referents del disseny contemporani, com per exemple
el sistema de senyalització per al Metro de Nova York (1966), el logotip i el
branding per American Airlines (1967), el branding per United Colors of
Benetton (1995) i la identitat corporativa del Museu Guggenheim Bilbao (1998),
entre d’altres.
Vignelli
va ser un dissenyador multidisciplinari, innovador, conscient, un apassionat
del què feia. Des del seu punt de vista, la funció del disseny era fer el món
que ens envolta millor del que és. Segons ell, el disseny tenia a veure amb el
microcosmos i la seva pràctica tractava d’un procés que implica disciplina. Li
agradava treballar al seu estudi i, tot i la tecnologia, gaudia agafant un
llapis i un paper i traçant línees que, després, es convertirien en creacions.
Admirava a Mies van
der Rohe i Josef Hoffman, extraordinaris arquitectes i dissenyadors
industrials. La geometria és un element clau en l’ADN dels seus treballs
gràfics, sempre impecables, arquitectònics i distingits. Com a dissenyador
de producte sempre buscava lafuncionalitat de l’objecte.
L’objectiu
i l’atemporalitat de gran part de la seva obra es pot resumir amb una de les seves
frases més cèlebres: “Es pot aconseguir l'atemporalitat si es busca l'essència
de les coses i no l'aparença. L'aparença és transitòria,
l'aparença és moda, l'aparença és tendència, però l'essència és atemporal”.